A l'exposició de l'artista guipuscoà Ibon Aranberri, hi ha peces que tracten sobre la central nuclear de Lemóniz, amb maquetes, diapositives, etc.
Qüestionament de l'energia nuclear
Una de les propostes projectada l’any 2000 per l'artista va ser l’organització d’un espectacle de pirotècnia consistent a llançar focs artificials sobre les instal·lacions de la central basca; un projecte performatiu que no obstant això - igual que ha passat amb la central nuclear-, ha estat irrealitzable a causa de les dificultats que comporta engegar un projecte que no només remou radicalment la nostra memòria històrica, sinó que també qüestiona un dels temes tabú en el procés civilitzador com és l'energia nuclear. No hi ha dubte, però, que els esdeveniments que han succeït recentment a la central japonesa de Fukushima, o la trista commemoració dels successos de la central de Txernóvil –convertida en un sinistre parc temàtic-, actualitzen i universalitzen, per desgràcia, l'obra que va concebre Aranberri per al seu context geografic i vital.També es mou en una línia semblant, el significat d'obres com Política hidraúlica (2004-2010) o Mar del Pirineo (2006), unes propostes que aprofundeixen sobre la violència que que exerceixen les grans obres públiques sobre la naturalesa. En concret, Política hidráulica mostra nombroses imatges de pantans construïts en l’Estat español, sobretot durant l’època del desenvolupisme franquista. L’època que –no pas per casualitat- va convertir en motiu de mofa popular la frase tan repetida i famosa del general Franco; "Queda inaugurado este pantano”.
