Extret de El Periódico.cat
El primer ministre ucraïnès, Nikolai Azarov, ha xifrat en 123.000 milions d'euros les pèrdues causades per la catàstrofe a la central nuclear de Txernóbil, de la qual aquest dimarts es compleixen 25 anys. El percentatge de despeses destinades a superar les seqüeles de l'accident van arribar a suposar el 10% del pressupost anual d'Ucraïna", ha assenyalat Azarov.
Segons les dades que presenta el primer ministre, l'explosió del 26 d'abril del 1986 en el reactor número 4 de la central de Txernóbil va contaminar amb radionúclids un total de 145.000 quilòmetres quadrats de territori a Ucraïna, Bielorússia i Rússia. A més, uns 2,2 milions de persones a Ucraïna van rebre l'estatut de víctimes de Txernóbil. D'aquestes, 255.000 van ser liquidadors; ciutadans que van participar en les tasques per pal·liar les conseqüències de l'accident.
L'endemà de la catàstrofe, 91.000 persones van ser evacuades de les ciutats de Prípiat, situada a penes a 4 quilòmetres de la planta, i Txernóbil.
Agraïment al món
El primer ministre ha agraït a la comunitat internacional els 550 milions d'euros recaptats la setmana passada per construir el nou sarcòfag del reactor número 4 i ha assegurat que Ucraïna és capaç d'assumir les despeses que representa la planta, clausurada l'any 2000, però que encara alberga tones de combustible nuclear.
"En nom de la vida a la Terra i amb esforços conjunts és necessari superar les terribles conseqüències i preocupar-se perquè una cosa així no torni a repetir-se", ha subratllat Azarov en el seu comunicat.
Recordar els valents
Per la seva part el primer ministre rus, Vladímir Putin, ha assegurat que la tragèdia de Txernóbil, la pitjor catàstrofe nuclear en la història de l'ús pacífic de l'energia nuclear, "va ser una lliçó per a tota la humanitat" que "va obligar a revisar la fiabilitat i seguretat de l'energia nuclear".
En un comunicat, el que va ser president de Rússia afirma que "estem obligats a recordar sempre aquelles persones que amb valentia i honestedat van complir el seu deure", en al·lusió als liquidadors, i insta a "rendir tribut en memòria de tots els que van morir en avaries i catàstrofes nuclears" al llarg de la història.
Contra l'oblit
El president del Parlament Europeu, Jerzy Buzek, també ha reclamat que no s'oblidi la tragèdia de Txernóbil. "Tenim el deure de recordar aquells que van perdre la seva vida i salut a causa de l'accident", ha destacat Buzek en un comunicat en què ha qualificat l'accident d'"inimaginable tragèdia humana" i de "lliçó sobre la importància de la prevenció, la transparència i la supervisió".
En opinió de Buzek, la resposta a Txernóbil s'ha convertit en un exemple de cooperació internacional efectiva les últimes dècades entre governs locals i nacionals afectats, l'ONU, la UE, la Creu Roja i la societat civil per minimitzar els efectes sobre la salut de la població, reforçar la conscienciació i supervisar la situació. "Els esforços i el finançament haurien de mantenir-se perquè quan es compleixi el 30è aniversari del desastre de Txernóbil ho fem en una comunitat que es desenvolupi de manera autònoma i no estigmatitzada", ha afegit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada