Txernòbil vint-i-cinc anys després

Extret de IB3Notícies

El Govern japonès també posa l’accent en la seva transparència sobre l’accident i sobre els nivells de radioactivitat, davant l’opacitat inicial de les autoritats sobre l’ocorregut a Txernòbil.

Això no ha impedit una pluja de crítiques sobre la seva resposta al desastre, que molts consideren massa lenta, ni tampoc el sorgiment de noves veus antinuclears al Japó, tercera economia mundial i també tercera potència en energia atòmica, amb 53 reactors, per darrere dels EUA i França.

Avui, en el 25 aniversari de Txernòbil, 87 organitzacions no governamentals (ONG) al Japó han fet una crida conjunta per “una societat lliure d’energia nuclear” i van anunciar accions a tot el país per aconseguir el tancament permanent de la malmesa planta de Fukushima Daiichi i la seva veïna Fukushima Daini.

També van reclamar la suspensió del programa de reciclatge de residus nuclears i dels plans per a construir noves centrals al Japó, a més del tancament dels reactors més antics.

El Govern del Japó també ha assegurat avui, en el 25 aniversari de la catàstrofe de Txernòbil, que les lliçons d’aquell accident han deixat empremta en la seva lluita per controlar la radioactivitat en Fukushima, protagonista d’un altre capítol negre de l’era atòmica.

Ambdós desastres comparteixen el nivell màxim de gravetat en l’Escala Internacional Nuclear i de Successos Radiològics (INES) i les autoritats nipones reconeixen que l’après a Txernòbil es pot aplicar per afrontar la crisi de Fukushima, encara que insisteixen en les profundes diferències entre els dos successos.

El ministre portaveu, Yukio Edan, ha assenyalat avui que els estudis sobre les conseqüències que va tenir l’esclat del reactor 4 de la central ucraïnesa per als habitants de la zona s’han convertit en un “coneixement compartit” per a tota la humanitat.

Per això han estat un “factor indirecte”, va dir, a l’hora d’establir les directrius d’evacuació en Fukushima, que afecten uns 80.000 residents en un radi de 20 quilòmetres al voltant de la central i que s’ampliaran, per a mitjans de maig , a altres cinc pobles a fins a 40 quilòmetres.

En el to que des del principi manté el Govern, Edan ha subratllat avui de nou la “naturalesa diferent” de tots dos casos: a la planta nipona el nivell de radiació emès és fins a deu vegades menor que el de Txernòbil i cap treballador ha perdut la vida, va insistir.

A Hiroshima, emblema del moviment antinuclear, unes 80 persones, entre ells diversos supervivents de la bomba atòmica llançada pels EUA el 1945, van protagonitzar una asseguda al Parc de la Pau, que ocupa l’esplanada deixada per aquella explosió nuclear.

Amb una gran pancarta amb el lema “L’energia nuclear i la humanitat no poden coexistir”, els activistes van insistir que la lliçó de Txernòbil ha de ser que els accidents poden tornar a passar, perquè no hi ha cap central nuclear “perfecta”.

L’Executiu japonès ha assegurat que, després que ha passat a Fukushima, revisarà la seguretat en les plantes del país, la majoria de les quals no té un sistema alternatiu als generadors d’emergència que van fallar en la central de Daiichi, segons informes recollits per la agència local Kyodo. El gran tsunami del 11 de març va avariar aquests generadors i va desencadenar la crisi nuclear que intenten contenir els operaris que treballen dia i nit per refredar els reactors 1, 2 i 3 i la piscina de combustible usat del 4. 

Un dels seus principals reptes és l’aigua altament radioactiva que inunda moltes zones de la planta, i part de la qual podria provenir d’una filtració a la unitat 1, segons va revelar avui l’Agència de Seguretat Nuclear de Japó.

En els seus esforços els tècnics compten amb l’ajuda de robots teledirigits, que avui es van utilitzar per inspeccionar aquesta unitat per tal d’obtenir dades sobre la possible filtració abans d’injectar novament aigua al reactor per refrigerar, va detallar la televisió NHK.

L’operadora de la central, TEPCO, ha indicat que preveu tornar una refrigeració estable als reactors per a mitjans de juliol i portar-los a “parada freda” a finals d’any.

A més, el president del Parlament Europeu, Jerzy Buzek, ha demanat avui que no s’oblidi la tragèdia de Txernòbil. “Tenim el deure de recordar a aquells que van perdre la vida i salut a causa de l’accident”, va assenyalar Buzek en un comunicat, en què va qualificar Txernòbil de “inimaginable tragèdia humana” i de “lliçó sobre la importància de la prevenció, transparència i supervisió “.

Segons l’opinió de Buzek, la resposta a Txernòbil s’ha convertit en un exemple de cooperació internacional efectiva en les últimes dècades entre governs locals i nacionals afectats, les Nacions Unides, la UE, la Creu Roja i la societat civil per minimitzar els efectes sobre la salut de la població, reforçar la conscienciació i supervisar la situació.

“Els esforços i el finançament haurien de mantenir perquè quan es compleixi el 30 aniversari del desastre de Txernòbil ho fem en una comunitat que es desenvolupi de manera autònoma i no estigmatitzada”, ha indicat. “Avancem sense oblidar”, ha afegit.